B·Debate / Microbioma: d’últim òrgan a nova frontera

Els bacteris amb els quals convivim són fonamentals en processos com la digestió o l’educació del sistema immunitari. Però el seu paper va molt més enllà, ja que les variacions o alteracions en la seva composició s’han associat amb malalties de tot tipus: amb l’obesitat i la diabetis, amb al·lèrgies, amb certs tipus de càncer. Estudis recents suggereixen que també es podrien associar amb la infecció pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) o fins i tot amb trastorns del comportament com l’autisme. És per això que al microbioma, el conjunt de microorganismes que poblen l’ésser humà —i dels quals més del 90% són bacteris—, se’l coneix ja com l’últim òrgan. Conèixer en profunditat les poblacions bacterianes i la seva influència en la salut podria permetre diagnosticar o fins i tot tractar alguns d’aquests processos.

Alguns dels millors experts internacionals en el microbioma van exposar i comentar els últims treballs sobre aquest àmbit a B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa” per promoure el debat científic.

*

D’un món sense bacteris al ´boom microbioma´

“Fa temps que tenim coneixement dels microorganismes, però fins fa no molt eren una contaminació. El somni era viure sense bacteris”, recorda Francisco Guarner, cap de secció a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i un dels líders científics del B·Debate. Però quan es van aconseguir desenvolupar ratolins sense gèrmens, va resultar que “no creixien, tenien múltiples al·lèrgies i morien amb sorprenent facilitat”: els microorganismes eren indispensables per a una vida normal.

Des de la Segona Guerra Mundial han augmentat els casos de malalties cròniques no transmissibles com el càncer, l’autisme o les al·lèrgies. Això no ha succeït en països subdesenvolupats. Una possible explicació seria l’anomenada hipòtesi de la higiene: l’ús d’antibiòtics, l’augment de parts amb cesària, la disminució de la lactància materna i, en general, la major asèpsia en els països rics ha limitat el nostre contacte amb certs microorganismes necessaris per educar les nostres defenses. Per això, segons Guarner, “el sistema immunitari s’equivoca més, i certes alteracions en el microbioma tradicional poden estar en l’origen d’aquest increment de malalties”.

Però, ¿per què aquest relativament sobtat interès pel microbioma?

*

Pots llegir el resum preparat per Jesús Méndez punxant directament en la imatge o aquí, en castellà.