El greix que ens aprima és marró (i li agrada el fred)
Si cada cosa té un contrari, el greix tampoc n’és una excepció. Tot i que, en aquest cas, el contrari sembla que duu el mateix nom.
L’excés de greix és un dels enemics de la modernitat. En general, les cèl·lules del greix considerat normal –d’un color blanquinós– funcionen com un dipòsit al qual es recorre quan més energia es necessita, com durant un exercici continuat. Les cèl·lules de l’altre tipus de greix, el bru (o marró) són, però, molt peculiars. No produeixen energia perquè el cos la faci servir, sinó que produeixen calor.
