El greix que ens aprima és marró (i li agrada el fred)
Si cada cosa té un contrari, el greix tampoc n’és una excepció. Tot i que, en aquest cas, el contrari sembla que duu el mateix nom.
L’excés de greix és un dels enemics de la modernitat. En general, les cèl·lules del greix considerat normal –d’un color blanquinós– funcionen com un dipòsit al qual es recorre quan més energia es necessita, com durant un exercici continuat. Les cèl·lules de l’altre tipus de greix, el bru (o marró) són, però, molt peculiars. No produeixen energia perquè el cos la faci servir, sinó que produeixen calor.
Si cada cosa té un contrari, el greix tampoc n’és una excepció. Tot i que, en aquest cas, el contrari sembla que duu el mateix nom.
L’excés de greix és un dels enemics de la modernitat. És qui determina l’actual epidèmia d’obesitat i un factor clau en el desenvolupament de la diabetis i de les malalties cardiovasculars. En general, les cèl·lules del greix considerat normal –d’un color blanquinós– funcionen com un dipòsit al qual es recorre quan més energia es necessita, com durant un exercici continuat. Les cèl·lules de l’altre tipus de greix, el bru (o marró) són, però, molt peculiars. No produeixen energia perquè el cos la faci servir, sinó que produeixen calor. I, per fer-ho, consumeixen grans quantitats de greixos. És a dir, que aprimen.
Pots continuar llegint l’article a la pàgina del diari ARA (previ registre)
