Reciclant fàrmacs: del cor al càncer
Perquè la Viagra és útil gràcies a un efecte secundari. Perquè hi ha drogues per al cor que semblen ser eficaços contra el càncer. Perquè el reciclatge en l’ús de fàrmacs ens permet estalviar costos i començar la cursa a la meitat.
• En la recerca de fàrmacs contra el càncer (com en molts altres camps de la ciència) la teoria no sempre precedeix la pràctica. Sovint, en una obligada lliçó d’humilitat a priori, les primeres passes són pals de cec, una mena de ràfegues de metralleta buscant algun tret que faci diana. La qual cosa no deixa de ser útil. Un exemple és l’anomenat NCI-60, un projecte que va començar als 80 i que ha analitzat més de 100.000 compostos, ja siguin sintètics o naturals, provinents dels més variats racons del planeta (de plantes, animals marins, microorganismes). En essència, del que es tracta és d’estudiar si alguna d’aquestes substàncies és capaç d’aturar el creixement d’algun dels 60 tumors que es van seleccionar. Si alguna d’elles demostra tenir un efecte, s’inicia un complex procés que, en alguns casos, acaba arribant als hospitals. Però:
– Tan sols un de cada 5.000 o 10.000 compostos que es proven acaben sent utilitzats.
– Únicament un 5% dels que es comencen provant en humans arriben a ser finalment aprovats, i arribats a aquest punt
– La mitjana del procés és d’uns 13 anys, amb uns costos considerables.
• Una altra opció, que implica una mica menys d’humilitat ja que concedeix un major paper al científic, és aprofitar part del que ja és conegut: és estrany el fàrmac que només actua sobre un únic punt de la cèl·lula. En general la naturalesa, i el que fem per controlar-la, és una mica més bruta en el seu 
comportament. És possible, per tant, que fàrmacs aprovats per a unes malalties puguin ser beneficiosos en d’altres. Si és així, ens estalviaríem una gran part del camí: coneixeríem les dosis a emprar, les possibles contraindicacions, els efectes secundaris. Començaríem la cursa a la meitat.
Això és el que han fet uns investigadors als Estats Units. Limitar els pals de cec de dues maneres: d’una banda van aprofitar el coneixement que alguns tractaments contra el càncer són eficaços perquè “ensenyen” al sistema immunitari a atacar el tumor. D’altra, van buscar aquests senyals després de provar poc més de 1.000 fàrmacs, tots ells ja aprovats per a diferents malalties. Els resultats?
Entre els fàrmacs més eficaços estaven aquells que ja s’usaven amb aquest propòsit. Però entre ells es va colar un de particularment popular i que no tenia res a veure a priori amb el càncer: era la digoxina, un medicament àmpliament utilitzat per tractar les arítmies cardíaques. Després van analitzar les dades hospitalàries que tenien des dels anys 80: aquells pacients amb càncer que també patien arítmies i estaven sent tractats amb digoxina sobrevivien més temps que no pas la resta.
Falten els estudis definitius, no comenceu a prendre digoxina (fàrmac delicat, d’altra banda), però no és desgavellat pensar en aquest paradoxal reciclatge.
· I encara hi ha més opcions, cada vegada exigint una menor quota d’humilitat:
El fet que gairebé cap medicament actuï únicament sobre un racó cel·lular és la principal raó que hi hagi efectes secundaris. Però allò que perjudica algú és possible que sigui el que un altre necessiti. Per exemple:
– La talidomida és un fàrmac que es va usar al voltant dels anys 60 per disminuir les nàusees de les embarassades. No obstant, es va veure que provocava greus malformacions en els nens, motiu pel qual va ser retirat del mercat. Un dels mecanismes proposats era que alterava la formació de vasos sanguinis, i aquest efecte (entre altres) és el que ara permet que es faci servir en el tractament de tumors com el mieloma múltiple.
Aquest és només un exemple. Ja hi ha equips de rastrejadors d’efectes secundaris. I no només buscant fàrmacs contra el càncer, sinó també pel tractament de malalties neurològiques, la diabetis o l’ampli llistat de les conegudes com a malalties rares.
(Per cert, la Viagra va ser desenvolupada com un medicament contra la hipertensió. Les ereccions que provocava van ser considerades en principi com un efecte secundari.)
Si tantes vegades les modes han demostrat ser cícliques, haurem de donar una oportunitat al vintage.
*
Aquest article va ser publicat el 01/10/2013 al diari digital 50×7.com
