S’han acabat els genis (científics)?

Simonton no cita Borges, però podria fer-ho:

“Encara que hi hagi milers de metàfores per descobrir, totes es podrien remetre a uns pocs models elementals”

Així acabava, en part, una de les més cèlebres conferències de l’escriptor argentí. I aquesta és una de les idees de fons del psicòleg DK Simonton, que fa poc va anunciar a la revista Nature l’extinció dels genis científics. D’arguments en té. De manera clàssica:

Plantejament: un geni (científic) no és només algú les idees del qual són particularment originals o útils, sinó aquell amb idees que inauguren nous camps, que no són només extensions del coneixement. Segons aquesta concepció: Einstein, que va canviar la física, Darwin, que va revolucionar la biologia; Galileu, que va inaugurar l’astronomia.

Nus: en l’últim segle les noves disciplines són combinacions de les ja existents: bioquímica, astrofísica. La forma de fer ciència actual, amb tanta quantitat de dades per ser analitzades, obliga a que les investigacions siguin fonamentalment col·laboratives, fortament especialitzades. Poc donades a un canvi de paradigma que vingui d’un sol dels seus integrants. A més, potser amb l’excepció de la física, no hi ha un estat de ‘crisi’ d’idees, una acumulació d’evidències que facin tremolar les teories actuals. La ciència actual té més a veure amb una carrera d’Aquil·les contra la tortuga: un Aquil·les cada vegada més ràpid i més a prop.

Nota al marge 1: que sigui més difícil l’existència d’un geni no implica que els científics actuals siguin menys intel·ligents. Segurament, per una qüestió d’accés, sigui al contrari. És gairebé segur que genis anteriors no s’erigissin com a tals avui dia. Qüestió d’èpoques.

Nota al marge 2: (escoltada a algun lloc) Potser la forma de donar a conèixer la ciència avui en dia dificulta la genialitat. Un sistema pensat com a eina de fiabilitat pot ser (de vegades) obstacle per a la seva aparició (però també: el menys dolent dels sistemes).

Nota al marge 3: que no sorgeixin genis (en el sentit aquí acceptat) no implica que el progrés sigui menor. Al contrari. És la rapidesa d’Aquil·les, retallant febrilment la distància, la que dificulta la seva aparició.

Nota al marge 4: Lord Kelvin, any 1900: “No hi ha res de nou que pugui ser descobert ara en el camp de la física. Tot el que queda és afegir més i més precisió al que ja mesurem”.

Desenllaç: per escriure. Aquest és el final de l’article de Simonton: “Espero que la meva tesi sigui incorrecta. És suficient un sol nou geni científic per provar que estic equivocat”.

*

Article publicat prèviament al diari digital 50×7.com