19 raons contra l’existència de l’ànima

El cafè del matí és suficient per convertir-me en una persona diferent. Un déjà vu és bàsicament una epilèpsia del lòbul temporal. Pots ser una persona tranquil·la anomenada Phineas Gage y sobreviure amb una barra de ferro entravessada al cap; et tornaràs, però, un tipus impulsiu, poc menys que violent. Substitueix aquella barra per una degeneració al teu lòbul frontal i potser siguis un ancià que es passeja nu pels passadissos de l’hospital.

Hi ha nenes sospitosament semblants a les de L’exorcista. La causa és la presència d’un anticòs. Es tracten amb immunosupressors.

Si et passeges nu per l’hospital potser no siguis vell ni tinguis una degeneració frontal: l’amígdala cerebral és una petita zona del cervell amb forma d’ametlla que s’altera en la síndrome de Kluver-Bucy i que pot provocar hipersexualitat.

Si no t’emociones en veure els teus familiars, si no els reconeixes y penses que han estat reemplaçats per dobles i que són uns impostors, segurament pateixis la síndrome de Capgras. Estigues segur que la teva amígdala tampoc estarà bé del tot.

(Tot i que potser seria pitjor no tenir-la, com SM, aquella dona incapacitada per sentir la por i que ningú s’explica com pot ser que hagi sobreviscut.)

Els nens hiperactius es tracten amb amfetamines.

La fam, el dejuni o canvis en els nivells d’insulina poden donar lloc a una irritabilitat gairebé incontrolable.

L’acumulació d’una proteïna és suficient per perdre la memòria. I la identitat.

Sembla clar que no hi ha sentiments sense consciència. Però, seguint amb Damasio, també que qualsevol sentiment és en el seu fons la lectura d’una sensació del cos (penseu en les papallones a l’estómac. Penseu en allò que passa quan no hi són).

Una activació excessiva del caudat, un nucli cerebral, provoca un trastorn obsessiu-compulsiu. Una teràpia amb elèctrodes el pot revertir. Els elèctrodes també reverteixen de vegades lesdepressions més greus.

Tan sols amb una càmera poden traslladar la sensació del teu cos al d’una nina Barbie.

Petits infarts poden acabar amb la capacitat de parlar. Aquest tret tan humà.

Per als nens que poden posar-se al lloc de l’altre cal desenvolupar allò que es coneix com a unió temporoparietal. Això mai passa abans dels tres anys.

Una mica de liti és suficient per estabilitzar la Carrie.

Fins aquí són dinou les raons. Si us fixeu ninguna treu que, com deia Sabina, seguim tenint amics, que tinguem els trens, el riure, els bars.

Ni els motius ni les raons, en qualsevol cas, són menys de cent.