Cròniques CCCB: “La consciència: un viatge de la matèria a la imaginació.” (amb Ignacio Morgado)

Crònica de la primera xerrada del cicle de conferències “En els orígens de la ment humana” celebrat en el CCCB de Barcelona. Ignacio Morgado, catedràtic de psicologia en la UAB, ens va parlar del problema de la consciència i de “com la matèria i l’energia es transformen en imaginació”.

Sang artificial: més aprop de la ‘fàbrica’ de plaquetes

Fabricar sang artificial és una cosa que fins fa no res s’hauria emmarcat directament a la categoria de ciència-ficció. No obstant això, cada vegada estem més prop d’aconseguir-ho. Koji Eto, metge i investigador japonès i premi Fronteres del Coneixement va explicar recentment els seus progressos en l’obtenció de plaquetes a partir de cèl·lules de la pell. La seva aplicació contribuiria a disminuir la necessitat de donacions.

Dèficit a tota costa

Cal un debat seriós per assolir un entorn de qualitat -o simplement mantenir el que ja tenim- amb algunes activitats econòmiques, com la cultural i turística, que no podem marginar. En aquest sentit, la franja litoral és un dels problemes que està al capdavant a l’hora de valorar la possibilitat d’executar polítiques de consens al territori i de dur-les a terme amb racionalitat i coherència.

Allò que fa créixer els músculs

Isomètric o isotònic és part de l’argot de molts dels assidus als gimnasos. Coneixen bé les diferències entre cadascun dels exercicis i no tenen dubtes sobre què han de fer per a ressaltar un bíceps o definir un abdominal. El que no podien saber —perquè amb prou feines se sabia— era què passava a l’interior dels seus músculs per obtenir aquests resultats. Ara, un estudi realitzat a França, i que apunta a un tipus particular de cèl·lules mare, pot donar-los part de la informació que els mancava.

L

L’alcohol modifica la química del cervell fins a enganxar-lo

Un estudi recent explica el mecanisme de com el consum d’alcohol deixa la seva empremta en els circuits del cervell relacionats amb el plaer fins a generar addicció.

Webidemiologia: a la caça de las malalties per Internet

Dies enrere, sentia a l’NPR (la National Public Radio americana) que explicaven com, cada cop més, els sistemes de vigilància epidemiològica es fixen en els patrons de comportament dels ciutadans a Internet com a font d’informació per preveure situacions de risc.

Ciència més enllà de les parets del laboratori

L’avanç de la investigació científica no només requereix de professionals extremadament preparats sinó també de la participació ciutadana.

El deute climàtic d’ocells i papallones

La velocitat d’ascens cap al nord de la temperatura a Europa és més ràpid que el ritme de migració de papallones i aus.

El cos humà és un ecosistema

El projecte Genoma Humà va seqüenciar la informació genètica continguda en el 10% de les cèl·lules que formen el nostre cos. El 90% restant no són cèl·lules humanes sinó un autèntic ecosistema de, més o menys, 100 bilions de bacteris que habiten pacíficament a l’interior de l’intestí. El seu estudiestà canviant el tractament de les patologies gastrointestinals, les malalties cardiovasculars i fins i tot trastorns com l’autisme.

El greix que ens aprima és marró (i li agrada el fred)

Si cada cosa té un contrari, el greix tampoc n’és una excepció. Tot i que, en aquest cas, el contrari sembla que duu el mateix nom.

L’excés de greix és un dels enemics de la modernitat. En general, les cèl·lules del greix considerat normal –d’un color blanquinós– funcionen com un dipòsit al qual es recorre quan més energia es necessita, com durant un exercici continuat. Les cèl·lules de l’altre tipus de greix, el bru (o marró) són, però, molt peculiars. No produeixen energia perquè el cos la faci servir, sinó que produeixen calor.

Navegar per Categories