B·Debate/ El repte del segle XXI: un cervell sa tota la vida

Gràcies als avenços en medicina i salut pública de les últimes dècades cada vegada vivim més anys, però han aparegut nous reptes, com reduir l’impacte del deteriorament cognitiu associat a l’edat i a les malalties neurodegeneratives.

El cervell és l’òrgan que ens defineix com a espècie i com a individu, és el més complex de tots els que conformen el cos humà, el més nou des del punt de vista filogenètic, i el més desconegut. “Sabem més del genoma que de com funciona el sistema nerviós -admet Josep Maria Tormos, coordinador científic B·Debate- i aquest desconeixement fa que sigui difícil saber què s’ha fet malbé i com arreglar-ho”.

Ara, en una societat cada vegada més longeva aquest òrgan pren tot el seu protagonisme. “La crisi a la qual ens enfrontem és que envellirem amb cors sans però sense recordar qui som“, sosté Álvaro Pascual-Leone, professor de neurologia a l’Escola Mèdica de Harvard i membre del comitè científic de l’esdeveniment.

Imatge del B·Debate

La complexitat del cervell requereix d’un abordatge multidisciplinari per al seu estudi adequat i la seva comprensió. Així ho han entès Europa i els EUA, que han reunit els investigadors més avançats en neurociència, intel·ligència artificial i tecnologies de la informació i la comunicació, entorn a dos projectes estratègics, The Human Brain Project i BRAIN Initiative, respectivament, tots dos destinats a descriure el funcionament del cervell mitjançant estratègies, metodologies i equipaments d’avantguarda.

I aquesta va ser també la filosofia del debat científic Brain Health. From Genes to Behavior, Improving Our Life, on alguns dels millors experts internacionals en aquest camp van exposar el resultat de les seves investigacions a B·Debate, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa” coorganitzada en aquest cas amb l’Institut Guttmann i esponsoritzada per Bilat 2.0, un projecte que promou la cooperació entre Europa i els Estats Units.

Segons Josep Maria Tormos, el líder científic del debat, podem inspirar-nos en metodologies d’èxit en la investigació biomèdica per abordar problemes de gran repercussió sobre la societat, on potser el cas més il·lustratiu és l’estudi dels factors de risc relacionats amb la malaltia cardiovascular. “La combinació d’estudis epidemiològics descriptius, incorporant les tecnologies més avançades disponibles en cada moment, va aconseguir identificar factors de risc, iniciar campanyes de prevenció i definir noves dianes terapèutiques i nous tractaments. Gràcies a això, en els últims 60 anys, les morts per accident cardiovascular han disminuit, no en un petit percentatge, ni a la meitat, si no en una tercera part”, afirma el coordinador de recerca de l’Institut Guttmann, l’hospital de referència a Catalunya pel tractament i la rehabilitació integral de persones amb discapacitat d’origen neurològic.

Les principals conclusions del debat són diverses. Com sentencia Josep Maria Tormos, “el gran repte biomèdic del segle XXI és que l’ésser humà sigui capaç de mantenir un cervell sa al llarg de tota la vida”. Els neurocientífics aposten per una estratègia que ha funcionat amb èxit rotund en altres camps de la medicina: la prevenció. Un cervell sa i actiu té més recursos per afrontar el pas dels anys i les possibles lesions o malalties que pugui patir. Com a instrument essencial per la prevenció, els experts reivindiquen la creació d’un índex objectiu que pugui incorporar-se a les revisions mèdiques per mesurar la salut cerebral per a cada edat i individu.

D’altra banda, els avenços en el camp de la biomedicina, la neurociència, la robòtica i la informàtica prometen revolucionar la comprensió d’aquest òrgan, encara tan desconegut, i aportar noves estratègies per mantenir-lo sa o recuperar el seu funcionament després d’una lesió.

Portada del B·Debate

L’aforisme mens sana in corpore sano és cert i de forma bidireccional: determinades patologies acceleren el deteriorament cognitiu i la seva prevenció millorarà la salut cerebral, però el cervell també influeix en la salut del cos de tal manera que un cervell sa contribueix a un regulació més eficaç dels nostres sistemes metabòlics i ens permet estar més sans.

La genètica juga un paper fonamental en la salut cerebral, i determinats perfils genètics ens poden predisposar o protegir d’una determinada malaltia, però hi ha moltes maneres de mantenir la salut del sistema nerviós. L’exercici, el nombre d’anys d’escolarització, la dieta, les hores de son, la i les relacions socials són alguns dels factors implicats.

Fer esport té un efecte global sobre el cervell, però també podem entrenar les funcions cognitives utilitzant aplicacions informàtiques. De fet, determinat tipus de videojocs estimulen habilitats cognitives específiques, encara que és convenient utilitzar-los durant períodes de temps adequats, sense descuidar la resta d’aspectes comentats, com l’exercici físic o les activitats de socialització.

10 factors a tenir en ment

Els 10 factors que segons l’evidència científica podrien influenciar en la salut cerebral són:

  • Una dieta equilibrada
  • Exercici físic aeròbic
  • Meditació i altre pràctiques mindfulness
  • Relacions socials positives
  • Tipus i número d’activitats recreatives
  • Qualitat del son
  • L’activitat laboral (en relació a la demanda de l’activitat cognitiva)
  • Anys d’escolarització
  • Maneig de l’estrès
  • Entrenament cognitiu

*

Seguir llegint el resum complert preparat per la Marta Palomo punxant directament en la imatge de la portada o aquí , en castellà. (També en versió contínua i en PDF ).

mm

Publicat per Marta Palomo

Investigadora postdoctoral y periodista científica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *