El Nobel reivindica la recerca sobre el transport cel·lular

Per tal que processos com aquests puguin dur-se a terme és necessari un sistema organitzat de transport cel·lular. Enguany, el premi Nobel de Fisiologia o Medicina ha estat atorgat a James E. Rothman, Randy W. Schekman i Thomas C. Südhof per la seva recerca sobre la maquinària cel·lular que regula el transport de vesícules, un dels principals sistemes de transport que utilitzen les nostres cèl·lules.

Les cèl·lules són petites factories de molècules. A partir de les instruccions codificades en l’ADN, sintetitzen proteïnes que han de ser transportades des del lloc on han estat produïdes fins al lloc en el qual faran la seva funció, en un altre compartiment cel·lular o a l’exterior de la cèl·lula. Per exemple, les nostres neurones es comuniquen mitjançant neurotransmissors, alliberats a les sinapsis, i la insulina, produïda per determinades cèl·lules del pàncrees, ha de ser secretada a la sang per tal de poder participar en el control del metabolisme després de la ingesta d’aliments.

James Rothman i Randy Schekman, dos dels guardonats | Font: Wikimedia Commons

Per tal que processos com aquests puguin dur-se a terme és necessari un sistema organitzat de transport cel·lular. Enguany, el premi Nobel de Fisiologia o Medicina ha estat atorgat a James E. Rothman (de la Universitat de Yale), Randy W. Schekman (de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley) i Thomas C. Südhof (de la Universitat d’Stanford) per la seva recerca sobre la maquinària cel·lular que regula el transport de vesícules, un dels principals sistemes de transport que utilitzen les nostres cèl·lules. Una mena de correu postal, en el qual els paquets són aquestes petites estructures (les vesícules) envoltades d’una membrana de lípids, que es fusiona amb la membrana del compartiment en el qual han de lliurar la seva càrrega molecular.

Schekman va descobrir un conjunt de gens necessaris per a aquest transport. Rothman va descriure la maquinària proteica que permet que les vesícules es fusionin amb les seves dianes per tal que se’n transfereixi la càrrega. I Südhof va revelar com determinats senyals instrueixen les vesícules per alliberar la seva càrrega amb precisió.

A finals dels setanta, quan Schekman i Rothman van començar la seva recerca, la ciència havia identificat el paper de les vesícules en el transport cel·lular, però no se’n coneixien els mecanismes implicats en la seva formació, com aquestes reconeixien la destinació i com es produïa la fusió amb la membrana de destí. En el laboratori del primer, gràcies a les eines de la genètica, van poder caracteritzar una sèrie de mutants del llevat amb defectes en el transport cel·lular que els van permetre identificar una vintena de gens responsables d’aquest procés. En el del segon, amb les de la bioquímica, van poder purificar diverses de les proteïnes implicades en la fusió vesicular. Südhof, per la seva banda, va demostrar com la fusió de les vesícules que contenen neurotransmissors amb la membrana sinàptica es produeix gràcies a un senyal de calci.

Un cop més el Nobel d’enguany posa de manifest la importància de la recerca bàsica en la biomedicina. Com afirmava aquesta setmana a Nature Hidde Ploegh, immunòleg de l’Institut Whitehead de Cambridge, Massachusetts, “es reconeix així un descobriment fonamental que es va fer sense cap necessitat urgent de resoldre un problema de salut.”

*

Article publicat al diari digital 50×7.com

mm

Publicat per Miquel Tuson

Doctor en biología y comunicador científico