Notice: wpdb::prepare s'ha cridat de manera incorrecta. The query does not contain the correct number of placeholders (2) for the number of arguments passed (3). Mireu La depuració en el WordPress per a més informació. (Aquest missatge s'ha afegit en la versió 4.8.3.) in /usr/home/dixitciencia.com/web/wp-includes/functions.php on line 4138 ‘Cucharéame otra vez’ – Dixit

‘Cucharéame otra vez’

Lingüistes i pedagogs aposten per un aprenentatge incidental: defensen que l’ús d’una nova llengua no pot aturar-se quan arribes a casa. Ha de ser una activitat més en la vida diària.

A dia d’avui, que l’anglès és l’idioma estranger més parlat de l’estat espanyol queda lluny de ser un acudit graciós. I menys encara quan aquesta mancança és un altre pes a l’esquena de tants professionals que surten per potes del país.

Crec que parlo per molts quan confesso que mantinc una relació d’amor/odi amb l’anglès. Voldria invertir el meu temps en aprendre altres idiomes, dedicar-lo a descobrir noves paraules i sonoritats: rus, karadià, toki pona, berber, lapao… qualsevol menys anglès. Estic fins als nassos de l’idioma de Shakespeare. Però com malgastaré el meu temps si després de tant encara no controlo l’actual llengua franca com voldria? Per què costa tant aprendre un idioma?

Els resultats de l’Estudi Europeu de Competència Lingüística, elaborat per la Unió Europea fa un parell d’anys, demostraven que els nens suecs, els primers en el ranking d’anglès, tenien avantatge en la comprensió i expressió oral d’aquest idioma gràcies a veure televisió, cinema i videojocs en versió original. A més, l’estudi també li treia els colors al sistema educatiu espanyol demostrant que els alumnes comencen abans a aprendre anglès i inverteixen més hores fent deures que els suecs i ni així arriben al nivell dels nòrdics.

Lingüistes i pedagogs responen amb sentit comú i aposten per un aprenentatge incidental: defensen que l’ús d’una nova llengua no pot aturar-se quan arribes a casa. Ha de ser una activitat més en la vida diària. I en el nou món 2.0 no cal marxar a Londres, on la fauna espanyola ja ha de ser més abundant que l’autòctona; hi ha mètodes més senzills i barats i, si no igual, bastant efectius.

Al marge de canviar el sistema, els experts animen a que usem el botó del comandament a distància i vegem les sèries en anglès. Recorden també que les paraules s’obliden si no es fan servir. Que el bilingüisme significa un avantatge és un fet fora de discussió.

Així que, mentre no s’inventi la manera d’aprendre anglès com a Matrix, caldrà parar atenció a les coses bones que té. Per exemple, la seva manera fresca i intuïtiva de crear noves paraules ajuntant-ne dues ja existents: knowhow, crowdfunding, networking… A l’espanyol en canvi, a l’hora d’innovar li va més l’adopció, amb més o menys fortuna, de paraules; fet pel qual ja es pot utilitzar amb tranquil·litat bluyín güisqui. Ara, posats a normalitzar també es podria apostar per termes més originals com quan Herman Dune es turmenta pensant que la seva noia trobarà “a new boy to spoon”.

A més de parlar espanglish també podríem cucharear.

*

Article publicat prèviament al diari digital 50×7.com

mm

Publicat per Marta Palomo

Investigadora postdoctoral y periodista científica