Tres “pares” i cap dilema

El govern britànic va autoritzar un tractament de reproducció in vitro que evitaria la transmissió de malalties mitocondrials en éssers humans. Aquestes patologies són poc freqüents, un de cada 6500 naixements, però greus o molt greus, i la tècnica genètica que li permetria a un nadó néixer sa és particularment curiosa ja que utilitza el material genètic de tres ‘pares’, o millor dit, dues mares i un pare. Alguna opinió en contra?

Aquest article va ser publicat prèviament al diari digital 50×7.com

*

El govern britànic va autoritzar fa uns dies un tractament de reproducció in vitro que evitaria la transmissió de malalties mitocondrials en éssers humans. Aquestes patologies són poc freqüents, un de cada 6500 naixements, però greus o molt greus, i la tècnica genètica que li permetria a un nadó néixer sa és particularment curiosa ja que utilitza el material genètic de tres ‘pares’, o millor dit, dues mares i un pare. Alguna opinió en contra?

Començant pel principi, en realitat estem parlant d’una història que té el seu origen fa uns dos mil milions d’anys quan una cèl·lula eucariota es va ‘cruspir’ un bacteri que vivia lliurement. A partir d’aquí va començar una relació de benefici mutu en què aquest bacteri va passar a ser un orgànul més de la cèl·lula eucariota i es va convertir en la mitocòndria, que proporciona energia a canvi d’un ambient estable i nutrients.

Al llarg de l’evolució, les mitocòndries han mantingut el seu ADN, que, a dia d’avui significa només el 0.2% de material genètic de les nostres cèl·lules, uns 37 gens. Encara que puguin no semblar massa (el genoma nuclear té uns 22000 gens) aquests orgànuls són els subministradors d’energia i el seu mal funcionament produeix trastorns en els teixits que més la necessiten: cor, cervell i músculs.

Com aquests orgànuls s’hereten només per via materna, per evitar aquest tipus de malalties s’han de substituir les mitocòndries defectuoses de l’òvul de la mare per altres d’una donant. Hi ha un parell de maneres de fer-ho però el resultat final és el mateix, que el nadó té gens de tres orígens diferents: el seu 99.8% és del pare i la mare, i la resta de la donant de mitocòndries.

Fins ara la llei preveia que només aquells òvuls i espermatozoides que no hagin estat alterats de cap manera puguin ser utilitzats per als tractaments de reproducció assistida, de manera que aquesta nova teràpia no està exempta de polèmica. Com gairebé sempre, les veus que es fan sentir en contra ho fan sota la bandera del que moralment és correcte, però a dia d’avui no existeix fàrmac, ni aigua beneïda, que curi les malalties mitocondrials. Davant l’optimisme de metges, científics i pacients, i l’ampli suport públic que ha rebut la proposta, no deixa de ser vergonyós sentir qui, en nom d’una suposada moral religiosa, no sap distingir quan no.

mm

Publicat per Marta Palomo

Investigadora postdoctoral y periodista científica