A voltes amb… Cròniques de #neurociència al CCCB

La neurociència aconsegueix girar la truita per presentar-se com la lupa de les ciències socials i l’ètica.

DE LES EMOCIONS A LA MORALITAT PASSANT PER LA CONSCIÈNCIA

(O NO TOTHOM…)

La neurociència aconsegueix girar la truita per presentar-se com la lupa de les ciències socials i l’ètica

Les dues darreres conferències organitzades pel CCCB dins el seu cicle dedicat a la #neurociència han tingut com a convidats a Henry Markram i Kathinka Evers. Sense voler fer cap resum del que es va parlar ni molt menys una crítica a la seves conferències (per cert, amb la recomanació de fer un repàs als seus vídeos), sí que trobo oportú extreure’n algunes reflexions.

http://alfin2100.blogspot.com.es

El professor Henry Markram, involucrat en el Human Brain Project, va explicar l’interès d’agrupar tot el coneixement sobre com funciona el cervell humà, no només per a l’aprofundiment científic o la millora del tractament d’algunes malalties mentals, sinó bàsicament, perquè està convençut que cal veure el cervell com la millor de les tecnologies possibles. La seva plasticitat i capacitat adaptativa li confereixen una robustesa que no es pot trobar en estructures més jerarquitzades. Analitzant el funcionament de les sinapsis i l’estructura del cervell conclou que potser és més important la col·laboració neuronal més que no pas la jerarquia o la competició entre cèl·lules. I aquí ve el meu element de debat: serà transportable aquesta idea a plantejar que per a una intel·ligència robusta de persones i societats és més important l’estructura que no pas els dissenys individuals, que és millor repartir coneixement (invertir en educació i cultura) més que no pas dependre de circuits privilegiats?

I per altra bada, recordant la presentació de la professora Kathinka Evers en la que afirmava que les emocions són necessàries per a l’aprenentatge i que calen valors per ser capaços de mantenir records i per tant ser conscients, que el cervell és un sistema causal que es distingeix d’una màquina per la seva variabilitat i adaptabilitat, va fer reflexionar l’auditori sobre els perills de la deriva que poden prendre estudis com els del gen del guerrer, que podrien caure fàcilment en una caça de bruixes si es repeteixen altres episodis en les que s’ha segrestat la ciència amb fins polítics. Tot i així no cal girar l’esquena a altres estudis com els de la Universitat de Califòrnia que afirmava que les classes socials més altes tenen nivells de comportament menys ètics.

 ______________________________

Més articles relacionats:

Sobre el gen del guerrer – http://neofronteras.com/?p=2664

El gen causant de l’agressivitat- http://blogdelaboratorio.com/el-gen-causante-de-la-agresividad/

Per pensar-hi una mica, no? NYT “Rich are more likely to lie, cheat and break the law”http://owl.li/b0pfU + http://owl.li/b0piI

Cròniques CCCB: “La consciència: un viatge de la matèria a la imaginació.” (amb Ignacio Morgado)

Cròniques CCCB/ Neuroètica: La matèria que es desvel•la o una conversa desequilibrada.

mm

Publicat per Marc Casanovas

Ingeniero de caminos y urbanista