Notice: wpdb::prepare s'ha cridat de manera incorrecta. The query does not contain the correct number of placeholders (2) for the number of arguments passed (3). Mireu La depuració en el WordPress per a més informació. (Aquest missatge s'ha afegit en la versió 4.8.3.) in /usr/home/dixitciencia.com/web/wp-includes/functions.php on line 4138 Dèficit a tota costa – Dixit

Dèficit a tota costa

Cal un debat seriós per assolir un entorn de qualitat -o simplement mantenir el que ja tenim- amb algunes activitats econòmiques, com la cultural i turística, que no podem marginar. En aquest sentit, la franja litoral és un dels problemes que està al capdavant a l’hora de valorar la possibilitat d’executar polítiques de consens al territori i de dur-les a terme amb racionalitat i coherència.

Les reserves de sediment són cada vegada més escasses i les actuacions per revertir els processos erosius, cada vegada més costoses.

Les platges de Catalunya acumulen pèrdues de sorra significatives. Aquest any hem pogut llegir notícies com la desaparició de part de la platja de S’Abanell a Blanes o la greu regressió de la de Gavà Mar. Aquests fets són habituals. Fins ara, si els temporals no eren excessius i els danys provocats no despertaven grans alarmes, la situació s’arreglava a les portes de l’estiu amb actuacions del ministeri de torn que, de forma més o menys polèmica, efectuava les pertinents regeneracions de platja, aportant sorra dragada del fons del mar als trams de litoral més perjudicats.

Aquestes obres, sempre costoses i amb poques garanties, es justificaven per la importància de les platges com a principal atraient pel turisme. Però sobretot es consideren vitals per garantir la protecció litoral enfront futurs temporals que podrien causar danys irreversibles a les zones més vulnerables.

La Generalitat de Catalunya va presentar, l’abril del 2010, un estudi redactat pel Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) i el Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC que constata que, de mitjana, les platges del litoral català perden anualment un metre i mig d’amplada. Aquesta pèrdua es deu a un problema de dèficit sedimentari.

Causes del dèficit

1-      L’endegament i altres obres de regulació de rius i rieres permeten reduir el risc per inundació en episodis de pluges abundants, però fan que els cursos d’aigua acabin aportant menys sediment a la costa.

2-      L’augment espectacular de superfícies impermeabilitzades a l’interior del país degut a que, en els darrers 50 anys, s’ha construït més a Catalunya que en tots els segles anteriors junts.

3-      La proliferació de dics i ports que, cada 10 quilòmetres aproximadament, esquitxen la costa i provoquen que el sediment que viatja de nord-est a sud-oest de Catalunya per efecte de la dinàmica litoral es perdi amb més facilitat en aigües profundes. En especial quan és arrossegat mar endins per l’efecte de ressaca de les grans onades.

4-      La construcció de passejos marítims i infraestructures que han fet desaparèixer la pràctica totalitat dels sistemes dunars que, de forma natural, permetien a la platges protegir-se en casos de forts temporals.

Se saben els diversos factors que provoquen aquest dèficit però encara no s’ha plantejat seriosament quina és la importància relativa de cadascun d’ells. Tots hi juguen un paper important i actuen en el mateix sentit, amb conseqüències prou evidents. De fet, els símptomes estan clarament diagnosticats, però encara desconeixem el funcionament exacte de la ‘malaltia’ i estem lluny de tenir una idea clara de com tractar-la.

Un nou marc econòmic i polític

La crisi econòmica i els problemes de dèficits i deutes ens han fet veure a tots que els recursos són finits. Per aquest motiu cal valorar, amb molta cura, quins són els costos d’oportunitat de cadascuna de les inversions públiques i que, potser, és hora de plantejar la renúncia a algunes platges i acceptar que no sempre la solució tècnicament més adequada és viable.

Per altra banda sonen de fons els tambors de la reinterpretació de la Llei de Costes que obre incògnites de quin serà el paper que jugarà aquesta franja del litoral on convergeixen multitud d’interessos econòmics i mediambientals.

No es pot demorar més el debat seriós que parteixi de la base que ni l’estat de les nostres platges ni la seva dinàmica són els mateixos que fa 50 anys, que el model territorial i l’activitat humana han alterat el seu equilibri i que els mitjans dels quals disposem són finits.

Exemple: Comarca del Maresme

Com podem reaccionar

Les carències del sistema que aportava sorra a les platges quedaran evidenciades ara que les administracions han perdut bona part de la seva capacitat inversora. Per alta banda, la titularitat estatal sobre el domini públic maritimoterrestre fa que tota solució proposada per qualsevol altra administració competent, s’hagi de consensuar i preveure amb suficient antelació.

L’enginyeria ofereix diferents alternatives per pal·liar aquest problema, però caldrà valorar adequadament tots els costos d’oportunitat que impliquin en termes d’impacte turístic i mediambiental. Les opcions més immediates són:

1-      Seguir amb la política de regeneracions de platges amb sorres situades a certa profunditat i que es troben fora de la circulació de la dinàmica litoral. De forma molt resumida suposa inversions constants i la necessitat d’aplicació de criteris respectuosos amb les comunitats del fons marí.

2-      Apostar per la creació de més dics que fixin la sorra i minimitzin l’impacte dels temporals. Aquesta, és una actuació que suposa inversions inicials més elevades i que corre el risc de crear aigües estancades que facin perdre qualitat a l’aigua de bany.

3-      Recuperar els espais naturals que poden fer de ‘coixí’ a la platja, especialment sistemes dunars amb la capacitat de retenir sorres.

4-      Deixar que es perdin alguns trams de platja i actuar de forma puntual en aquells espais que per motius d’estratègia ambiental o econòmica es considerin preferents.

Aquesta llista no es pot donar per tancada. Cal afegir l’existència de múltiples sistemes de gestió que es poden plantejar des de l’Administració o la previsible incorporació de tècniques més innovadores en un camp de l’enginyeria que, a diferència d’altres com ara les estructures de ponts o els trens d’alta velocitat, encara s’executen de forma molt ancestral.

Cal acotar els desitjos i les expectatives de molts municipis costaners que han fet de la seva franja litoral part substancial de la seva identitat i motor de la seva activitat econòmica. Serà necessari que un territori on incideixen tantes administracions amb competències solapades i existeixen agents amb interessos diversos es prenguin aquest problema sense apriorismes. Això suposaria una passa endavant i que la governança s’encaminés cap a polítiques de gestió integral de les zones costaneres (coneguda per l’acrònim GIZC), sense la qual pot resultar impossible arribar a acords que permetin remar a l’uníson.

___________________________________________

 EPÍLEG:

Què pot suposar la reforma de la llei de costes?

El passat 1 de febrer el Ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, presentava 66 propostes que configuraven una mena de programa d’actuació. Entre aquestes, en l’àmbit de costes, s’assenyalava la voluntat de “fer compatible la protecció del litoral amb el desenvolupament de les activitats econòmiques i amb la seguretat jurídica” juntament amb la “recuperació de terrenys degradats per al desenvolupament d’activitats econòmiques mitjançant la promoció de desafeccions d’espais de domini públic que ja no requereixen una protecció especial per haver perdut les seves característiques naturals”. La combinació d’aquestes línies de treball pot obrir la porta a expectatives d’esgotar, encara una mica més, les franges litorals properes a espais ja urbanitzats enlloc d’assumir polítiques de restitució costanera o d’endarrerir immobles que es puguin veure afectats per la regressió de la línia de costa.

___________________________________________

Més Informació sobre el litoral català a:

http://www.igc.cat/web/ca/costa_lvzcc.html

mm

Publicat per Marc Casanovas

Ingeniero de caminos y urbanista